ennaus

dilluns, 21 de gener del 2013

Martin Buber - Jo i Tú (extracte)

"I, en tercer lloc, hi ha un àmbit situat per damunt de l'esperit del coneixement i de l'art, perquè aquí l'home corporal i mortal no necessita gravar la seva empremta en la materia més durable, sinó que ell la supera com a obra d'art; rodejada per la música de la seva paraula vivent, apareix en el cel estrellat de l'esperit: l'acte pur, l'actuació sense abús de llibertat. Aquí aparagué a l'home el Tú del misteri més profund; li parlà des de la fosca, i ell li respongué amb la seva vida. Aquí la paraula s'ha tornat vida repetidament, i aquesta vida, seguís o trenqués la llei, tot és necessari per tal que l'esperit no mori sobre la terra, és un ensenyament. Per això és anterior a la posteritat, per tal d'instruir-la no pas sobre el que és ni tampoc sobre el que hauria de ser, sino sobre com es viu en l'esperit, en la presència del Tu. I això vol dir: està disposada a ser Tu per a ells i obrir-los el món del Tu; no, no és que estigui disposada, sempre va cap a ells i els toca, Però ells, que s'han tornat incapaços i no tenen ganes d'una relació vivent que els obriria el món, ho saben; han fet presonera la persona en la història i en llurs biblioteques; han codificat l'acompliment o el trencament, tan se val; i no estalvien la glorificació i, fins i tot, l'adoració barrejada de forma suficient amb la psicología, com correspon a l'home modern. Oh rostre solitari brillant en la fosca, oh dit vivent sobre un front insensible, oh passes que van deixant de sentir-se!"